dimecres, 4 de maig de 2016

Un aniversari celebra la vida


Un aniversari celebra la vida. El viatge de la terra al voltant del sol. Per ser sincers ningú del BdT té clar quan va néixer aquest col·lectiu. Igual que la fecundació d’un òvul es dóna 9 mesos abans de donar a llum, abans de ser un grup de quasi 200 persones fent intercanvis sense la intervenció dels diners, el BdT es va fecundar en alguna xerrada informal a La Clau o en passejades pels voltants del poble.

Així doncs aquesta primavera ens vam reunir per celebrar el segon any de vida d’un projecte que arreplega persones vingudes dels llocs més diversos, oferint serveis, habilitats i gratitud dels uns amb els altres.

A la plaça de la vila vam muntar unes carpes on es van oferir tallers infantils (manualitats amb llana i gomets, mandales, rellotges de sol i l’exitós pinta-cares!) ; i a l’interior de can Ramis es van realitzar tallers de confecció d’olis medicinals, xerrades pràctiques sobre shiatsu, reflexologia, tallers de ioga... A més, vam tenir l’ocasió de deixar-nos cuidar per 3 dels massatgistes que ofereixen les seves mans al BdT. La part festiva la van posar l’Escola de Samba del Baix Montseny amb una exhibició portentosa i la Karol Green, recent entrada al BdT que ens va oferir una supèrbia actuació al migdia, mentre s’acabava de preparar el dinar.
 

El dinar va ser un dels moments neuràlgics de la festa. Prop de 40 persones ens vam aplegar per compartir una magnífica paella que va servir, a més, per encetar el projecte de recuperació de menjar descartat a les parades del mercat dels dimecres. Un projecte que, esperem, tingui l’èxit que es mereix. La part dolça la van posar unes postres i una xocolata calenta que vam oferir a la canalla a la plaça.

Per molts anys, per molt de temps.

dilluns, 18 de gener de 2016

Excursió sense temps a Sant Segimon


Set valents i afamats de natura el passat diumenge, 10 de gener, ens vam organitzar per tal d'impedir que dilluns recordéssim aquell diumenge com un dia sense pena ni glòria. 


Agraint-nos mútua i silenciosament la puntualitat dels bentrobats, vam fotre-li gas i entre quatre corbes i quatre tonteries ja érem al peu del canó, Collformic, amb ànsia d'estirar cames i ensumar
Ajaguts en la hospitalària branca d'un senyor àrbre,
sentant les bases d'un món millor.
aire fresc.


Baixem dels cotxes i el vent se'ns endú els pentinats. Un vent rebel ens deixava clar que seria una companyia perseverant, mancada d'atenció, però que a canvi ens deixaria el cel ben net per assaborir la profunditat de l'horitzó que permetia gran part del trajecte.

Els primers centenars de metres els vam compartir amb el "ramat" que sol pujar al Matagalls, però aviat ens en vam desentendre per dirigir-nos cap al camí, el que ens duria al Santuari de Sant Segimon, molt més tranquil, frondós i còmode, fruit del bons gats Bells que som!

Les fantàstiques vistes des de la vessant nord del Montseny,
des de l'ermita de Sant Miquel de Barretons
De camí al Santuari, uns quants bla bla bla que el vent s'endugué, uns glopets de té calentet en una àrea de servei imaginada, alguns silencis reconfortants, i un no sé si llarg, però sí ric en matisos "etc". Arrivant a cert revolt, de sobte ens apareix darrere una nevulosa de branques i troncs el bonic, discret i agradable Santuari, a mig vestir per obres. Hi fem un intensiu de contemplació 360º, remenem dins el petit i acollidor restaurant, foto, i decidim que el que toca és trobar un racó que ens mereixi, per fotre'ns els queviures que haviem carregat cadascú!


Sant Miquel de Barretons, ubicada allà on només s'hi arriba amb "dos collons"!;)
I aquí les valentes i valents que vam desafiar la "creu" del vent!
Un cop jalats, i també reconèixer fartets del vent que a estones et desordenaba els bàrtols, pugem uns quants, en una escapada llampec, a fer una ullada a l'ermita de Sant Miquel de Barretons. Una dura però breu pujada ens duria a un ermita, ben cuca, necessitada de caliu, i sobretot capritxosament ubicada en un raconet que descriuria amb la paraula privilegiatimponentmàgic. Foto ràpida que el vent no ens hi vol allí, i cap als cotxes, xino xano, arreglant la vida a base de saliva, i alimentant la nostra ànima amb allò que sovint entre setmana no li oferim, i que tant bé sabem que li senta...i que no senyalarem perquè cadascú ja deu saber el que és!;)


Ens despedim, amb cares de plaer, satisfacció, i segur que algú de "vull més", i ens encapsulem dins els cotxes amb el desig de sentir aquella sensació ambiental que sentiem aquell mateix matí mentres ens pentinavem, de relax, pau.
 
I "colorín colorado", d'aquí un més espero repetir, "contigo a mi lado"!!:)
 
 

dilluns, 21 de desembre de 2015

Excursió sense temps al Castanyer de Can Cuch


El diumenge 13 de desembre vam anar a Cànoves per fer una ruta circular amb el Castanyer Gros de Can Cuch com fita destacada del recorregut. 

Vam aparcar en un aparcament per 3 euros i vam pujar per una pista amb vistes al Pantà de Vallfornes. Després, el camí es va tornar més maco i ombrívol, a la vora del Torrent de la Baga d'en Cuch. Una mica més endavant vam trobar el monumental arbre d’uns 600 anys

El castanyer més gran del que es té notícia va viure en el vessant oriental de l'Etna (Catània) fins al segle passat. Tenia entre 50 i 62 m de circumferència i sota la seva copa es podien acollir un centenar de cavalls i cavallers. Per això es deia "Castanyer dels cent cavalls". Es calculava que tenia entre 2500 i 3000 anys i va morir per l’abús humà a força de  branques tallades per rostir les castanyes i com records pels turistes...

Nosaltres vam anar a veure el Castanyer Gros de Can Cuch, l’arbre de més perímetre de Catalunya, amb “només” entre 12 i 20 metres. Després de l'incendi accidental de 1936 es va cremar el tronc principal i el van haver de tallar. Però les branques encara sobreviuen, creixen i donen castanyes cada tardor. A l'interior, buit, va viure un carboner que hi tenia instal·lat un jaç, una taula, seients i una llar de foc aprofitant una obertura natural.

El Francesc Bardera i Massó li va escriure aquestes línees a aquest singular arbre:


"El Castanyer Gros
És un arbre de ma terra
per poca gent conegut,
clavat enmig de la serra
en un racó espès i brut,
té al davant, a la carena,
Palestrins, dret i sorrut,
l'Aliga sobre l'esquena,
per llit, la Baga d'en Cuc
on el torrent li fa ofrena
de l'aigua que allí recull,
a dalt, la Calma serena
i la majestat d'El Sui."

Després d'entrar, sortir, pujar i veure l’impressionant castanyer vam gaudir del solet al prat d'un restaurant i vam tornar per un altre camí passant per l'hotel Can Cuch, una masia del segle X molt maca i amb unes vistes espectaculars.

Per tornar a l'aparcament vam baixar casi rodolant per una pista amb bastant pendent. I vam tornar a Sant Celoni més contents que uns gínjols!

Fins a la següent, el 10 de gener!




 

dimecres, 2 de desembre de 2015

Excursió sense temps al Pla de la Calma



El passat diumenge 8 de novembre vam fer una altra sortida per gaudir de la natura en tota la seva esplendor. A les 9.00 del matí sota un cel totalment ennuvolat ens vam trobar els assistents a la plaça de l'estació de Renfe de Sant Celoni, pocs però ben avinguts. Després d'un cafetó i mirant el blanc i fred dia amb poca confiança, ens vam posar en ruta. Tot sortint de Sant Esteve de Palautordera, va aparèìxer un sol fantàstic que ens va acompanyar tota la resta del matí. 

Vam arribar a la zona d'aparcament de Collformic i vam començar el camí cap al Pla de la Calma, gaudint de l'escalforeta al mig de la tardor. Vam gaudir del paisatge, dels núvols que quedaven per sota nostre i amagaven els pobles; i de Montserrat, la Mola i un munt de muntanyes que no teníem el plaer de conèixer personalment.

Després d'alguns dubtes amb la ruta potser derivats del fet que la informació que teníem d'internet deia que el passeig feia un cercle però al mapa que mostrava no ho era pas, vam acabar trobant la Barraca de pedra d'en Ramon o de les Lloses. Al seu interior vam trobar la perfecta rèplica de l'estela megalítica anomenada la Sitja del Llop (o Estela de la Calma). La peça original es troba al poble de Montseny.

Una vegada arribat a aquest punt, vam fer les fotos de rigor i mitja volta amb la calma...

Vam tornar una mica més tard de l'hora després d'aquesta primera excursió per a tots els públics del nou curs que no serà pas l'última.

Fins al 13 de desembre!

dilluns, 28 de setembre de 2015

La manta de la vida

Un grupo de usuarias de El Banc de Temps de Sant Celoni se reunió el pasado sábado 26 de septiembre en la plaza de la Vila del pueblo para solidarzarse con el pueblo sirio. Son muchas las tejedoras que en todo el estado están confeccionando mantas para ofrecérselas a los refugiados
 




 
 
Montse dice "ja he acabat la meva peça de 50x50" Sandra, Núria, Montse y Mentxu, atareadas, siguen tejiendo.
Se acercan señoras que preguntan si pueden hacer punto en sus casas para traerlo la semana siguiente, y otras que no tienen tiempo para tejer traen su lana para colaborar en esta muestra de solidaridad. 

Ens trobareu aquest dijous a les 18'00 al Thea Sinensis (Balmes 30) i el dissabte a les 11 a la plaça de la Vila.

Mercè

dilluns, 6 de juliol de 2015

Última trobada abans de l'estiu

Divendres 3 de juliol, a La Clau, vam celebrar la darrera trobada d'usuaris abans de l'estiu.

Ens vam arreplegar unes 40 persones per compartir les experiències dels interecanvis i conéixer a noves incorporacions.
També vam poder veure un petit vídeo elaborat pel Sergi amb les imatges de tallers, fires i activitats  que us passem a continuació.
Per últim van degustar un sopar de carmanyola i germanos.

A tots i totes, BON ESTIU
  .
 

divendres, 3 de juliol de 2015

Taller de cuina saludable

Diumenge 28 de juny els usuaris del BdT vam tenir ocasió de gaudir d’un taller de cuina vegana i crudi-vegetariana de la ma de la Mentxu. L’encontre es va celebrar a La Clau que, un cop més, ens va cedir amablement la seva cuina i el local sencer per poder aprendre a cuidar-nos a partir del sentit del gust i de l’olfacte. I també del visual, perquè els plats, com podreu veure, tenen molt bona pinta.
 
Abans de començar la Mentxu ens va explicar el menú, els ingredients que faríem servir i les seves propietats. Hem de destacar que alguns d’aquests ingredients provenien del seu mateix hort i les receptes són algunes de les saludables i imaginatives propostes que ofereix al seu web on podreu trobar consells i assessorament en alimentació i mindfullness : http://armoniacorporal.es/

El menú va consistir en un suc verd per obrir la gana, una pizza apta per al·lèrgics al gluten ja que la pasta estava feta amb fajol (trigo sarraceno en castellà), i uns espagueti de carabassó amb salsa al pesto. I per postres, un brownie exquisit.


 

 
 
I després, clar, ens ho vam menjar al voltant d’una gran taula.

Gràcies Mentxu!