Set valents i afamats de natura el passat diumenge, 10 de
gener, ens vam organitzar per tal d'impedir que dilluns recordéssim aquell
diumenge com un dia sense pena ni glòria.
Agraint-nos mútua i silenciosament la puntualitat dels
bentrobats, vam fotre-li gas i entre quatre corbes i quatre tonteries ja érem
al peu del canó, Collformic, amb ànsia d'estirar cames i ensumar
Ajaguts en la hospitalària
branca d'un senyor àrbre,
sentant les bases d'un món millor. |
aire fresc.
Baixem dels cotxes i el vent se'ns endú els pentinats. Un
vent rebel ens deixava clar que seria una companyia perseverant, mancada
d'atenció, però que a canvi ens deixaria el cel ben net per assaborir la
profunditat de l'horitzó que permetia gran part del trajecte.
Els primers centenars de metres els vam compartir amb el
"ramat" que sol pujar al Matagalls, però aviat ens en vam desentendre
per dirigir-nos cap al camí, el que ens duria al Santuari de Sant Segimon, molt
més tranquil, frondós i còmode, fruit del bons gats Bells que som!
Les
fantàstiques vistes des de la vessant nord del Montseny, des de l'ermita de Sant Miquel de Barretons |
Sant Miquel de Barretons,
ubicada allà on només s'hi arriba amb "dos collons"!;)
|
I aquí les valentes i
valents que vam desafiar la "creu" del vent!
|
Un cop jalats, i
també reconèixer fartets del vent que a estones et desordenaba els bàrtols,
pugem uns quants, en una escapada llampec, a fer una ullada a l'ermita de Sant
Miquel de Barretons. Una dura però breu pujada ens duria a un ermita, ben cuca,
necessitada de caliu, i sobretot capritxosament ubicada en un raconet que
descriuria amb la paraula privilegiatimponentmàgic. Foto ràpida que el vent no
ens hi vol allí, i cap als cotxes, xino xano, arreglant la vida a base de
saliva, i alimentant la nostra ànima amb allò que sovint entre setmana no li
oferim, i que tant bé sabem que li senta...i que no senyalarem perquè cadascú
ja deu saber el que és!;)
Ens despedim, amb
cares de plaer, satisfacció, i segur que algú de "vull més", i ens
encapsulem dins els cotxes amb el desig de sentir aquella sensació ambiental
que sentiem aquell mateix matí mentres ens pentinavem, de relax, pau.
I "colorín
colorado", d'aquí un més espero repetir, "contigo a mi lado"!!:)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada